Glàndules salivals

La patologia de glàndules salivals pot ser tumoral o inflamatòria, i aquesta pot ser, a la seva vegada, infecciosa o obstructiva.

La patologia inflamatòria més coneguda és la infecciosa o vírica, per posar un exemple les “paperes” (parotiditis infecciosa). El tractament és mèdic.

La patologia obstructiva més freqüent és la litiàsica. De la mateixa manera que en els ronyons es poden produir “pedres” (càlculs o litiasi), també se’n produeixen a les glàndules salivals. El còlic salival és típic i es produeix en menjar: la glàndula no pot buidar la saliva que produeix perquè el conducte està obstruït per la litiasi, pel que es produeix una tumefacció sobtada i dolorosa preauricular (glàndula paròtida) o submandibular (glàndula submandibular). Si la saliva queda retinguda es pot sobreinfectar i requerir tractament antibiòtic en la fase aguda.

El cirurgià pot extraure el càlcul, sempre un cop resolta la infecció, mitjançant l’endoscòpia (sialoendoscòpia) o cirurgia, segons els casos, amb l’objectiu de conservar la glàndula. En pocs casos estarà indicada l’extracció de la glàndula.

La patologia tumoral pot ser benigna o maligna. Caldrà fer l’estudi amb diagnòstic per la imatge i citologia (PAAF) previ a la cirurgia. La cirurgia consistirà en submandibulectomia o parotidectomia (radical o conservadora, segons el tipus de tumor). La cirurgia conservadora de la glàndula paròtida és especialment delicada per la seva relació amb el nervi facial. La cirurgia del tumor primari estarà associada a buidament ganglionar cervical segons el tipus de tumor i l’extensió. En el cas dels tumors malignes el tractament serà multidisciplinari, junt als oncòlegs i radioterapeutes.