Ortodòncia

Aconseguir les dents ben col.locades vol dir aconseguir que estiguin ben alineades però també que les dents de dalt i de baix encaixin (“oclueixin”) correctament. L’ortodontista aplica forces sobre les dents, i poc a poc les va col.locant bé.

A la infància, pot actuar amb aparells d’ortodòncia que incideixen en el creixement ossi. És l’ortodòncia interceptiva i té per objecte corregir els defectes que podrien produir una maloclusió. L’exemple més conegut són els expansors del paladar per al tractament dels paladars estrets. N’hi ha d’altres.

A l’adolescent i també a l’adult, l’ortodontista pot únicament moure dents. Ja no pot actuar sobre l’os ja que el creixement s’ha acabat. En aquesta fase, la seva funció és bàsicament alinear les dents. És l’ortodòncia correctora. Hi ha diferents mètodes: l’ortodòncia clàssica, la lingual i la invisible.

En alguns casos de “maloclusions”, l’ortodòncia sola no pot aconseguir una oclusió correcta. El problema no és exclusivament de les dents sinó de les bases òssies. L’ortodontista alinearà les dents, una arcada independent de l’altra, i serà després el Cirurgià Maxil.lofacial qui, mitjançant la cirurgia, les farà ocluir correctament. L’ortodontista podrà acabar el tractament. Parlem d’ortodòncia quirúrgica.