L’ortod\u00f2ncia no \u00e9s un \u00fanic tractament. Amb el pas dels anys, el seu camp de treball s’ha anat ampliant i avui es divideix en diverses branques, entre les quals hi ha l’ortod\u00f2ncia preventiva, la interceptiva i la correctiva.<\/p>\n
En aquesta entrada ens centrem en l’ortod\u00f2ncia correctiva: quan s’utilitza, com es diagnostica i quins tipus d’aparells fa servir.<\/p>\n
L’ortod\u00f2ncia \u00e9s la branca de l’odontologia que es dedica a corregir les alteracions relacionades amb les arcades dent\u00e0ries, la posici\u00f3 de les peces dentals i els problemes de disfunci\u00f3 temporomandibular (ATM).<\/p>\n
T\u00e9 dos prop\u00f2sits: aconseguir una oclusi\u00f3 adequada<\/strong> i una alineaci\u00f3 dental correcta<\/strong>, cosa que aporta beneficis funcionals i tamb\u00e9 est\u00e8tics.<\/p>\n En general, l’ortod\u00f2ncia correctiva s’utilitza quan la maloclusi\u00f3 o el problema ortod\u00f2ncic ja estan completament establerts<\/strong> i han alterat el desenvolupament del complex bucofacial, afectant la funci\u00f3 i\/o la forma de l’arc dentari.<\/p>\n Normalment es recomana en joves i tamb\u00e9 en alguns adults. La seva finalitat \u00e9s retornar a la boca una morfologia est\u00e8tica i funcional adequada, i per fer-ho pot emprar aparells fixos i extra\u00efbles.<\/p>\n Les deformacions que es corregeixen amb aquest tipus d’ortod\u00f2ncia solen afectar tant els arcs dentaris com el paladar. Per aix\u00f2 el tractament busca solucionar els problemes de manera progressiva i alinear cada pe\u00e7a al seu lloc.<\/p>\n Com que es tracta d’un problema ja desenvolupat, cal un estudi a fons del cas. L’ortodontista fa un diagn\u00f2stic complet de l’estat bucodental, per a la qual cosa pren diverses mesures i registres del pacient.<\/p>\n Entre les proves d’estudi, s’obt\u00e9 una r\u00e8plica tridimensional de la boca<\/strong>, que facilita fer un diagn\u00f2stic complet i decidir la forma de tractament m\u00e9s adequada.<\/p>\n L’especialista sol recomanar radiografies panor\u00e0miques<\/strong> i radiografies laterals de crani<\/strong>. A partir d’aquestes \u00faltimes fa uns tra\u00e7ats cefalom\u00e8trics que li permeten apreciar amb claredat les caracter\u00edstiques bucodentals del pacient i el motiu de la seva maloclusi\u00f3.<\/p>\n Amb l’an\u00e0lisi dels models d’estudi, les radiografies i les expectatives del pacient, l’ortodontista defineix el pla de tractament m\u00e9s apropiat per a aquell cas concret. A m\u00e9s, explica clarament al pacient els canvis i moviments que tindran les seves dents un cop comenci el tractament.<\/p>\n L’ortod\u00f2ncia correctiva recorre a diverses t\u00e8cniques per corregir tant els problemes de maloclusi\u00f3 com les alteracions que afecten l’estructura dent\u00e0ria:<\/p>\nQuan s’utilitza l’ortod\u00f2ncia correctiva?<\/h2>\n
1. Estudi i registres del pacient<\/h2>\n
2. Radiografies i tra\u00e7ats cefalom\u00e8trics<\/h2>\n
3. Pla de tractament personalitzat<\/h2>\n
Aparells que s’utilitzen en l’ortod\u00f2ncia correctiva<\/h2>\n
\n