En aquest article
- L'endodòncia elimina la polpa danyada de la dent i segella el conducte amb un material biocompatible per conservar la peça.
- La causa més freqüent és una càries profunda que ha arribat a la polpa.
- Es fa en una o diverses sessions i acaba amb la reconstrucció de la dent.
L’endodòncia, coneguda també com a tractament de conductes o, col·loquialment, com a “matar el nervi”, és un tractament conservador que té com a objectiu salvar dents danyades o mortes en lloc d’extreure-les.
A continuació expliquem què és, per què pot ser necessària i com es duu a terme. Si vols més informació sobre el servei, consulta la nostra pàgina d’endodòncia a Sabadell.
Què és l’endodòncia i quan es necessita?
És un tractament en què s’extreu totalment o parcialment la polpa danyada de la dent, es neteja el conducte, s’omple amb un material biocompatible i, finalment, se segella.
La polpa dental és un petit teixit tou que conté els nervis i els vasos sanguinis. Es troba a la zona més profunda de cada dent i està en contacte amb l’os maxil·lar.
Per què pot ser necessària?
Tot i que hi ha diversos factors que poden danyar la polpa, en la majoria dels casos el problema es deu a càries profundes que han arribat a deteriorar-la.
Moltes càries es poden tractar amb un empastament o obturació. Tanmateix, quan el dany a la dent és molt gran, cal recórrer a una endodòncia.
Després del tractament, la dent es reconstrueix perquè recuperi la funcionalitat i un aspecte natural.
Tipus d’endodòncia segons la dent
Segons el tipus de peça afectada, es distingeixen tres classes d’endodòncia. El procediment és el mateix en tots els casos, tot i que sol ser més senzill i ràpid tractar una dent amb un sol conducte que una amb tres:
- Unirradicular: la dent té un sol conducte pulpar i una única arrel.
- Birradicular: la dent té dos conductes pulpars i dues arrels.
- Polirradicular: la dent té més de dos conductes pulpars i més de dues arrels.
L’endodòncia es pot fer en una o diverses sessions. Ho decideix l’odontòleg en funció de factors com la complexitat del cas i la situació clínica de cada pacient. En qualsevol cas, el procediment segueix aquestes fases:
Anestèsia i accés a la cambra pulpar
Es comença aplicant anestèsia local. A continuació, es fa una petita obertura a la dent per accedir a la cambra pulpar.
Extracció i neteja del teixit afectat
Un cop dins de la cambra, es desinfecta la zona. Per fer-ho s’utilitza un sistema rotatori, format per un motor i llimes de rotació, que permet retirar el teixit afectat i netejar després l’interior del conducte radicular.
Modelatge dels conductes i inici de l’obturació
Amb la zona ja desinfectada, es dona als conductes una forma cònica que facilita l’omplert posterior amb material d’obturació. Per a aquesta obturació s’utilitza la tècnica de gutaperxa calenta.
Final de l’obturació i segellat del conducte
Quan el material d’obturació és a tots els conductes, se’n continua omplint cadascun fins a arribar a la cambra pulpar. Després es segella bé el conducte per evitar que qualsevol fluid arribi a les zones no obturades.
Reconstrucció de la dent
Si l’endodòncia requereix més d’una sessió, entre visita i visita la dent s’omple amb un material provisional. En acabar el tractament, es restaura la peça perquè recuperi el seu aspecte natural.
Cada cas és diferent i requereix una valoració per part d’un professional. Si tens molèsties en una dent o t’han indicat que podries necessitar una endodòncia, demana cita a Mèdic Dental Sabadell perquè la puguem valorar.
