Odontologia

L’odontologia preventiva és la branca de l’odontologia que estudia les malalties bucodentals amb un propòsit clar: prevenir-ne l’aparició i el desenvolupament. Inclou els tractaments que fan els dentistes per reduir l’aparició de càries i tractar les descalcificacions dentals.

El seu objectiu és mantenir tant les genives com les dents en bon estat. En aquesta guia expliquem en què es basa, cada quant convé fer-se una neteja professional i quins hàbits diaris ajuden a tenir cura de la boca.

La higiene bucodental, l’eix de la prevenció

La higiene bucodental és la base de l’odontologia preventiva i té dues parts que es complementen:

• La higiene diària a casa, que ha d’incloure tres elements essencials: raspallat, col·lutori i fil dental.
• La higiene professional que fan els especialistes, com a mínim una vegada l’any, per netejar les zones on no s’arriba amb el raspall.

El propòsit principal és evitar que la placa s’acumuli i doni lloc al càlcul dental (carrall), ja que això pot causar malalties bucodentals com la càries, la gingivitis o la periodontitis.

Cada quant convé fer-se una neteja dental professional?

El més adequat sol ser anar al dentista una o dues vegades l’any, és a dir, cada 6 o 12 mesos. D’aquesta manera s’evita que la placa acumulada a les zones de difícil accés es converteixi en carrall i acabi afectant les genives.

Si vols saber com ho treballem a la clínica, pots consultar el nostre servei d’odontologia preventiva a Sabadell.

Hàbits diaris per a una bona higiene dental

Aquestes són algunes pautes que convé seguir cada dia per mantenir una higiene dental correcta i un somriure saludable:

Raspallat

El raspallat ha de durar almenys dos minuts i s’ha de fer cada vegada que es mengen aliments. No cal oblidar netejar també la llengua, ja que així s’eliminen els bacteris que hi poden quedar a la superfície i s’aconsegueix un alè més fresc.

Col·lutori

El col·lutori ajuda a combatre i eliminar els gèrmens acumulats a la boca i a tenir un alè més fresc.

Fil dental

Serveix per eliminar les partícules d’aliment que queden entre les dents després del raspallat.

Dieta saludable i hàbits

Convé seguir una dieta saludable en què la ingesta d’hidrats i sucres estigui tan limitada com sigui possible. També és fonamental abandonar hàbits nocius com el consum de tabac.

Quins problemes ajuda a evitar l’odontologia preventiva?

• Càries: és una malaltia infecciosa que malmet els teixits de la peça dental a través dels àcids que generen els bacteris a partir de les restes d’aliments acumulades.
• Halitosi: en bona part dels casos, el mal alè és conseqüència d’una mala higiene bucodental, per la qual cosa la prevenció també ajuda a tenir un alè agradable.
• Gingivitis: és una malaltia de les genives que provoca inflamació i enrogiment, i pot causar més sensibilitat i sagnat durant el raspallat.
• Periodontitis: és una malaltia que afecta les genives i apareix quan la gingivitis no es tracta. L’os i les genives que subjecten la dent es retreuen, i això pot acabar provocant-ne la caiguda.

Prevenir comença amb una revisió

Cada cas és diferent i les necessitats de cada boca també. Si fa temps que no et fas una revisió o una neteja professional, demana cita a Mèdic Dental Sabadell i un professional de la clínica valorarà el teu cas.

Les pròtesis dentals s’utilitzen cada vegada més per recuperar l’estètica i la funcionalitat del somriure quan falten dents o estan malmeses. Però no totes són iguals: hi ha pròtesis que es poden treure, d’altres que es fixen sobre les pròpies dents i d’altres que es recolzen en implants.

En aquesta guia repassem què és la prostodòncia, quins tipus de pròtesis dentals hi ha, quins beneficis aporten i com és el procés de col·locació.

Què és la prostodòncia i què és una pròtesi dental?

La prostodòncia és l’especialitat de l’odontologia que s’encarrega del disseny i la fabricació de pròtesis dentals. Els protètics dentals treballen conjuntament amb els dentistes, que són els qui encarreguen la pròtesi en funció de les necessitats de cada pacient.

Una pròtesi dental és un element artificial i personalitzat que s’utilitza en els tractaments odontològics. El seu objectiu és substituir peces dentals que estan malmeses o que s’han perdut completament.

Tipus de pròtesis dentals

Pròtesi parcial amovible

La persona que la utilitza se la pot treure per netejar-la. Es recolza tant en les genives com en la mucosa i té uns ganxos retenidors que s’emmotllen a diverses dents.

Pròtesi completa amovible

És una pròtesi dental completa que es recolza únicament en el paladar i les mucoses, i està indicada principalment per a persones que no tenen cap peça dental. Igual que les parcials, s’utilitza poc, llevat d’un nombre reduït de casos en què no és possible col·locar implants i aquesta és l’única alternativa.

El seu principal inconvenient és la inestabilitat en parlar i en menjar, motiu pel qual moltes persones recorren a adhesius creats especialment per fixar-les.

Pròtesi fixa sobre les dents

En aquest cas es rebaixen les peces dentals per poder col·locar corones o dents artificials que es fixen a les peces naturals. És una alternativa interessant quan la dent està malmesa per càries o per un traumatisme: el prostodontista prepara la peça perquè pugui rebre una funda que li torni la funcionalitat, tant estètica com en mastegar. A més, hi ha una varietat de materials per a aquest tipus de pròtesi.

Pròtesi fixa sobre implants

S’utilitza tant quan un maxil·lar sencer s’ha quedat sense dents com quan cal reemplaçar-ne una o diverses. Les dents es col·loquen sobre implants que el cirurgià ha col·locat prèviament. Abans, el prostodontista fa diferents proves a la boca per comprovar que la forma, el color i altres aspectes són els adequats. Igual que en les pròtesis sobre dents, les corones ofereixen diverses opcions de rehabilitació.

Pròtesi amovible muco-implanto-suportada

Són pròtesis dentals completes que s’ajusten a una barra i que també es poden subjectar sobre implants. Se solen utilitzar quan el cirurgià només pot col·locar un nombre reduït d’implants en persones sense dents, generalment per manca d’os. Aquest tipus de pròtesi va fixada sobre els implants, tot i que la persona se la pot treure per mantenir una higiene adequada.

Quins beneficis tenen les pròtesis dentals?

En substituir les dents perdudes o malmeses que minven la funcionalitat i l’estètica de la boca, les pròtesis dentals poden millorar la qualitat de vida dels pacients. Entre els seus avantatges destaquen:

• Recuperar el somriure: permeten reposar una, diverses o totes les dents, cosa positiva tant a nivell estètic com funcional.
• Mastegar millor: tenir totes les peces dentals ajuda a mastegar millor.
• Millorar la pronúncia: amb una dentadura completa, els moviments de la boca són més naturals, cosa que afavoreix la dicció.
• Sentir-se més segur en somriure: recuperar l’aspecte del somriure pot ajudar a guanyar confiança.

Com és el procés de col·locació?

El procés varia segons el tipus de pròtesi més adequat per a cada pacient, però en tots els casos hi ha unes fases comunes:

1. Estudi del pacient. L’odontòleg fa un estudi complet de la boca per determinar si la pròtesi anirà sobre les dents, sobre les mucoses o sobre un implant.
2. Preparació de la boca. Depèn del tipus de pròtesi: si es col·loca directament sobre les dents, pot caldre llimar-les perquè encaixi millor; si va sobre implants i el pacient encara no en té, abans caldrà fer la intervenció per col·locar-los.
3. Fabricació de la pròtesi. Les pròtesis es fabriquen a mida al laboratori, generalment per protètics dentals i sempre seguint les instruccions de l’odontòleg, que és qui finalment les adapta i les col·loca a la boca del pacient.
4. Col·locació. Amb la boca ja preparada, es col·loca la pròtesi. El procediment varia en funció del tipus de pròtesi.
5. Manteniment. Una pròtesi dental s’ha de cuidar i netejar adequadament cada dia. En el cas de les amovibles, és el mateix pacient qui se n’encarrega a casa, dins de la seva rutina d’higiene bucodental.

El tipus de pròtesi adequat depèn de la situació de cada boca, per això cada cas requereix una valoració per part d’un professional de la clínica. Si vols conèixer com treballem, pots visitar la nostra pàgina de pròtesis dentals a Sabadell i demanar cita per a una valoració.

La càries és la principal causa de destrucció dels teixits durs de la dent. Per tractar aquest dany i intentar conservar la peça dental hi ha l’odontologia conservadora.

En aquesta guia t’expliquem què és la càries, per què apareix, què pots fer per prevenir-la i quins tractaments inclou l’odontologia conservadora.

Què és l’odontologia conservadora?

L’odontologia conservadora és la tècnica odontològica que té com a finalitat restaurar els teixits durs de la dent que s’han destruït per diferents motius, el principal dels quals és la càries. D’aquesta manera es busca prevenir l’extracció d’una peça dental malmesa.

Per fer-ho s’elimina el teixit afectat per la càries o per altres lesions, procurant no afectar la resta de l’estructura dental, i finalment es reconstrueix la zona tractada amb materials biocompatibles.

Què és la càries dental i per què apareix?

La càries dental és una malaltia causada per diversos factors que provoquen un augment de l’acidesa de la saliva (un pH més baix). Aquesta acidesa produeix la desmineralització i la pèrdua de calci de l’esmalt, i amb el temps apareixen uns forats a les dents: les lesions que coneixem com a càries.

Alguns bacteris tenen la capacitat de metabolitzar els sucres de la nostra dieta, cosa que augmenta l’acidesa de la saliva. Aquests àcids són els causants de la descalcificació i posterior perforació de la superfície de l’esmalt.

Hi ha persones més propenses a patir càries, que s’han de considerar i tractar com a pacients d’alt risc. Per a elles és molt important reduir el nombre d’ingestes diàries, comptant-hi també els aperitius i els refrescos ensucrats, per evitar que el pH de la saliva baixi i es desmineralitzi l’esmalt.

Un aspecte clau: la freqüència amb què es prenen sucres és encara més important que la quantitat. Des del punt de vista de la càries, prendre un caramel diverses vegades al dia pot ser més perjudicial que menjar un dolç d’una sola vegada.

Com es pot prevenir la càries?

La prevenció de la càries requereix actuar en diferents àmbits:

• Reduir el nombre d’ingestes al mínim possible, inclosos els caramels amb sucre, les begudes ensucrades i l’hàbit de menjar entre hores, encara que sigui en petites quantitats.
• Raspallar-se les dents per reduir els bacteris i les restes de menjar, com a mínim dues vegades al dia: després d’esmorzar i a la nit, abans d’anar a dormir. El raspallat ha d’arribar a tota la superfície de totes les dents.
• Reforçar la superfície de la dent amb fluor, que ajuda a impedir l’acció desmineralitzadora dels bacteris. Per això es recomana fer servir una pasta dentifrícia fluorada i esbandir-se periòdicament amb un col·lutori de fluor, la freqüència d’ús del qual depèn de la concentració del producte.
• Fluoritzacions a la consulta dental, que milloren l’acció protectora i són especialment importants en pacients amb alt risc de càries.
• Revisions periòdiques al dentista, més freqüents en les persones que ja han tingut càries, per controlar l’aparició de noves lesions.

Totes aquestes mesures són molt útils per reduir el risc de càries, però no garanteixen un control absolut. Per això són importants les revisions, que habitualment inclouen radiografies intraorals i permeten diagnosticar les càries en fases inicials, quan hi ha més possibilitats d’aturar-les sense empastaments o de tractar-les amb obturacions petites.

Cal tenir present que la càries pot no donar senyals fins a fases molt avançades, quan la solució sol passar per una endodòncia o fins i tot per l’extracció de la dent.

Tractaments d’odontologia conservadora

Obturacions

Les obturacions tenen com a objectiu tractar i netejar el teixit malmès sense afectar la resta de la dent que l’envolta.

Fase higiènica

Una bona higiene bucodental és essencial per gaudir d’una salut dental correcta. Per això, l’odontologia conservadora inclou l’eliminació del tàrtar i el poliment de les dents per retirar les taques presents en l’estructura dental.

El principal objectiu d’aquesta fase és ajudar cada persona i ensenyar-li a millorar la seva tècnica de raspallat per cuidar millor la seva salut bucodental.

Cada boca és diferent i cada cas requereix una valoració per part d’un professional de la clínica. Si vols saber-ne més, pots consultar la nostra pàgina d’odontologia conservadora a Sabadell i demanar cita per a una revisió.

Les genives i la resta de teixits que sostenen les dents també es poden posar malalts. De la seva cura se n’encarrega la periodòncia, una especialitat que molts pacients coneixen poc fins que el dentista els recomana una visita al periodoncista.

En aquest article expliquem què és, quines malalties tracta i per què pot ser aconsellable fer una consulta. Si vols conèixer el servei que oferim, visita la nostra pàgina de periodòncia a Sabadell.

Què és la periodòncia?

La periodòncia és una especialitat odontològica medicoquirúrgica que s’ocupa de prevenir, diagnosticar i tractar les condicions i malalties que afecten els teixits de suport de les dents. Aquests teixits són:

• El lligament periodontal.
• La geniva.
• L’os alveolar.
• El ciment radicular.

El seu camp inclou també els teixits que envolten els implants dentals que substitueixen les dents. L’objectiu és mantenir la funció, la salut i l’estètica tant de la dentadura com dels teixits que l’envolten.

La periodòncia va sorgir dins de l’odontologia per impulsar l’estudi, basat en l’evidència científica, del periodonci tant sa com malalt.

Gingivitis, periodontitis i periimplantitis

Les principals malalties periodontals que afecten les dents són la gingivitis i la periodontitis:

• Gingivitis: comporta la inflamació i el sagnat de les genives.
• Periodontitis: provoca la destrucció de l’os que sosté la dent. Si no es tracta, es pot arribar a perdre la peça.

Amb el desenvolupament de la implantologia, la periodòncia es dedica també a prevenir i tractar les malalties periimplantàries, entre les quals hi ha la periimplantitis.

En què consisteix el tractament periodontal?

El tractament periodontal busca corregir els hàbits d’higiene per mantenir la placa bacteriana sota control i eliminar els factors que l’afavoreixen, com ara el tàrtar o càlcul dental i les bosses periodontals.

El seu propòsit principal és allargar la vida de les dents naturals i mantenir-les en bon estat, tant a nivell funcional com estètic. Per aconseguir-ho, quan hi ha una malaltia inflamatòria, és essencial aturar l’avanç de la inflamació i així controlar els riscos associats a la malaltia.

Quins beneficis aporta?

Entre els beneficis del tractament periodontal hi ha:

• Millora la funcionalitat de dents i genives.
• Millora l’estètica de dents i genives.
• Disminueix el sagnat de les genives.
• Disminueix la mobilitat de les dents.
• Redueix les possibilitats de perdre dents.
• Ajuda a combatre el mal alè (halitosi).

Per què el dentista et pot recomanar un periodoncista?

Hi ha molts motius pels quals el dentista pot suggerir una consulta amb un periodoncista, sobretot quan el pacient té alguna afecció crònica. El periodoncista pot valorar si hi ha una possible relació entre el seu estat de salut general i una malaltia de les genives.

Per exemple, a una persona amb una malaltia cardíaca o amb diabetis, l’odontòleg li pot aconsellar que visiti un especialista en periodòncia com a mesura de precaució.

A més, no cal tenir cap símptoma de malaltia a les genives per anar al periodoncista.

Cada cas és diferent i requereix una valoració per part d’un professional. Si tens dubtes sobre la salut de les teves genives, demana cita a Mèdic Dental Sabadell i les revisarem amb tu.

L’odontopediatria és l’especialitat de l’odontologia que es dedica a la cura de la salut dental dels nens i els adolescents. En aquesta etapa de la vida és possible prevenir i diagnosticar precoçment alteracions a les genives, a les dents o a la mossegada (maloclusions), per tal de tractar-les a temps.

En aquesta guia responem alguns dels dubtes més habituals dels pares: per què és important la primera visita, quan cal anar-hi, com tenir cura de la boca dels petits a casa i quins tractaments pot fer un dentista infantil.

Per què és tan important la primera visita?

La primera visita a l’odontòleg té un pes especial: segons com sigui aquesta experiència, l’infant pot desenvolupar una actitud o una altra davant l’atenció dental en el futur, també quan sigui adult.

A més, anar a l’odontopediatre tan aviat com sigui possible permet que, si hi ha algun tipus de dany, es detecti en els seus inicis. Així, les sessions per tractar-lo poden ser menys invasives i més curtes.

La infància és un període clau per al desenvolupament bucodental: és quan comencen a sortir les primeres dents i quan es produeix el canvi de dentició. Per això, les visites periòdiques ajuden a prevenir possibles complicacions en tots dos processos, i l’odontopediatre és el professional que acompanya la salut bucodental de l’infant des que és un nadó fins que es fa jove.

Quan cal portar els nens a l’odontopediatre?

Tenint en compte que molts nens presenten càries en començar l’etapa escolar, el més aconsellable és fer la primera visita aviat: al voltant de l’aparició de les primeres dents i abans que el nadó faci un any.

A partir d’aquí, és fonamental que els nens vagin a l’odontopediatre almenys una vegada cada sis mesos. També és recomanable que es facin una neteja dental professional, com a mínim, una vegada l’any.

Higiene bucodental a casa: el paper dels pares

Durant la infància és essencial no descuidar la higiene bucodental dels petits i que aprenguin a tenir cura de la boca a casa:

• Si en fer un any encara no han aparegut les primeres dents, convé netejar igualment les genives de l’infant amb una gasa humida després de cada àpat.
• Els pares s’han d’encarregar de la rutina de neteja i repassar el raspallat dels fills, assegurant una tècnica correcta fins que ells siguin capaços de fer-ho bé pel seu compte.
• L’odontopediatre pot orientar la família sobre les tècniques de neteja més adequades per a cada infant, així que és important consultar-li qualsevol dubte.

Tot i que les dents de llet acabin caient, és primordial adoptar una bona rutina d’higiene des de petits. Una cura incorrecta i la manca de visites al dentista poden fer que problemes que en principi no semblaven importants tinguin un gran impacte en l’edat adulta.

Quins tractaments fa un odontopediatre?

Els tractaments més comuns en odontologia infantil poden ser preventius, restauradors o correctors:

• Revisions periòdiques: l’especialista avalua el risc de càries a les dents de llet i a les definitives i, amb l’ajuda de radiografies, comprova si hi ha problemes de mossegada o altres afeccions.
• Tractament de la càries: s’elimina el teixit dental afectat i se segella la cavitat amb un empastament.
• Pulpotomia i pulpectomia: un tractament semblant a una endodòncia per a les càries que han arribat a la polpa o nervi de les dents de llet.
• Tractaments preventius: és habitual l’aplicació de fluor, que ajuda a enfortir les dents, així com el segellat de fissures.
• Ortodòncia infantil: per corregir problemes en el desenvolupament de les dents o dels ossos maxil·lars i les alteracions causades per maloclusions.
• Netejes dentals: igual que en els adults, és aconsellable fer-les almenys una vegada l’any.
• Corones pediàtriques: donen un millor suport a les dents i ajuden a evitar que altres peces es moguin si hi ha espais.
• Urgències: per exemple, fractures dentals o dents desplaçades o especialment sensibles.
• Prevenció de malalties de les genives des dels primers anys de vida.
• Extraccions: sempre com a última opció, en els casos en què cal retirar una dent per evitar problemes futurs, per exemple per manca d’espai.

Pots conèixer amb més detall com treballem a la nostra pàgina d’odontopediatria a Sabadell.

Cada infant necessita una valoració

Cada cas és diferent, i només una revisió permet saber què necessita la boca del teu fill en cada moment. Si tens dubtes sobre la seva salut bucodental o vols programar-ne la primera visita, demana cita a Mèdic Dental Sabadell i un professional de la clínica el valorarà.

L’endodòncia, coneguda també com a tractament de conductes o, col·loquialment, com a “matar el nervi”, és un tractament conservador que té com a objectiu salvar dents danyades o mortes en lloc d’extreure-les.

A continuació expliquem què és, per què pot ser necessària i com es duu a terme. Si vols més informació sobre el servei, consulta la nostra pàgina d’endodòncia a Sabadell.

Què és l’endodòncia i quan es necessita?

És un tractament en què s’extreu totalment o parcialment la polpa danyada de la dent, es neteja el conducte, s’omple amb un material biocompatible i, finalment, se segella.

La polpa dental és un petit teixit tou que conté els nervis i els vasos sanguinis. Es troba a la zona més profunda de cada dent i està en contacte amb l’os maxil·lar.

Per què pot ser necessària?

Tot i que hi ha diversos factors que poden danyar la polpa, en la majoria dels casos el problema es deu a càries profundes que han arribat a deteriorar-la.

Moltes càries es poden tractar amb un empastament o obturació. Tanmateix, quan el dany a la dent és molt gran, cal recórrer a una endodòncia.

Després del tractament, la dent es reconstrueix perquè recuperi la funcionalitat i un aspecte natural.

Tipus d’endodòncia segons la dent

Segons el tipus de peça afectada, es distingeixen tres classes d’endodòncia. El procediment és el mateix en tots els casos, tot i que sol ser més senzill i ràpid tractar una dent amb un sol conducte que una amb tres:

• Unirradicular: la dent té un sol conducte pulpar i una única arrel.
• Birradicular: la dent té dos conductes pulpars i dues arrels.
• Polirradicular: la dent té més de dos conductes pulpars i més de dues arrels.

L’endodòncia es pot fer en una o diverses sessions. Ho decideix l’odontòleg en funció de factors com la complexitat del cas i la situació clínica de cada pacient. En qualsevol cas, el procediment segueix aquestes fases:

1. Anestèsia i accés a la cambra pulpar

Es comença aplicant anestèsia local. A continuació, es fa una petita obertura a la dent per accedir a la cambra pulpar.

2. Extracció i neteja del teixit afectat

Un cop dins de la cambra, es desinfecta la zona. Per fer-ho s’utilitza un sistema rotatori, format per un motor i llimes de rotació, que permet retirar el teixit afectat i netejar després l’interior del conducte radicular.

3. Modelatge dels conductes i inici de l’obturació

Amb la zona ja desinfectada, es dona als conductes una forma cònica que facilita l’omplert posterior amb material d’obturació. Per a aquesta obturació s’utilitza la tècnica de gutaperxa calenta.

4. Final de l’obturació i segellat del conducte

Quan el material d’obturació és a tots els conductes, se’n continua omplint cadascun fins a arribar a la cambra pulpar. Després es segella bé el conducte per evitar que qualsevol fluid arribi a les zones no obturades.

5. Reconstrucció de la dent

Si l’endodòncia requereix més d’una sessió, entre visita i visita la dent s’omple amb un material provisional. En acabar el tractament, es restaura la peça perquè recuperi el seu aspecte natural.

Cada cas és diferent i requereix una valoració per part d’un professional. Si tens molèsties en una dent o t’han indicat que podries necessitar una endodòncia, demana cita a Mèdic Dental Sabadell perquè la puguem valorar.